Fent via

Fent via, obrint un blog, comencant viatjant... De Barcelona a Buenos Aires, de Buenos Aires a El Calafate. Tot, en qüestió de 48 hores! Com qui no vol la cosa vaig arribar pel mati de dimecres a Buenos Aires, vaig passar el dia amb la Liliana i, sense deixar temps al jet lag, a les 4 del mati em vaig plantar a l'aeroparque de Buenos Aires. L'odissea viscuda us avorriria, pero aixi breument, estava amb ues reserves per a dos vols diferents, pero sense cap confirmacio de cap dels dos. Al final tot va sortir rodo, i vaig poder volar a El Calafate. Al mateix pais, pero a l'altra punta. 5 "horetes" de vol!!

Des de l'avio ja s'intuia el que hi trobaria... una llum mooolt especial, i territoris vastos amb colors mai vistos. La segona odissea del dia va ser buscar la Claudia, pero aixo es una altra historia.

El Calafate es un poblet que sembla fet per i pel turisme, perque es el punt de partida per a diferents parcs naturals. L'unic que he conegut es el Parc Natural dels Glaciars... el Perito Moreno. FFF... indescriptible. El trajecte en bus fins alla vaig estar entre el son i la vigilia (jet lag, haver dormit dues hores.. tot suma!). El paisatge em va al.lucinar (tot i que la noia que tenia al costat deia qe no tenia res d'especial).

Turons de grocs i verds desconeguts. BLaus de desglas. Nuvols canviants. Vaig trigar una estona a adonar-me qeu el mes especial mes que el paisatge es la llum! El cel, els nuvols... Un pic de forma curiosa ens anava anuncinat qeu ja ens apropavem i.... finalment el glaciar. Hi ha un barquet que ens va acostar als blancs i blaus escarpats de gel, i qeu ens permetia acribillar en Perito Moreno (a fotos). Semblava una allau d'onades d'aigua, gel, muntanya i nuvols. TOt i aixi, a part de la immensitat, m'invadia la sensacio de "guirisme" i "sightseeing" de qualsevol monument natural per l'estil. Sort que el bus ens va deixar "tirats" dues hores, per poder estar al mirador i gaudir contemplant simplement el gel , l'aigua i les muntanyes. escoltar el cruixent desglas, el silenci interromput per el "cxik" de la cámera i poc mes. esperar el canvi dels nuvols i la llum. i poc mes. aqeusta tranquilitat i el solet em van fer abandonar la sensacio de turisme massiu...

per la nit, exhausta i sense noticies de la claudia (a qui encara no havia trobat) vaig sopar un xai patagonic super saboros i vaig caure rendida en una caseta de fusta compartida de Los Dos Pinos amb altres "motxilleros" (previ guitarreo inclos).

Finalment, despres de missatges al mobil, mails i perseguir-nos d'alberg en alberg, aquest mati la Claudia i jo ens hem trobat a l'estacio d'omnibus per anar cap a Puerto Natales. El viatge de 5 hores + estona (imprevisible) del pas de frontera Argentina-Chile val la pena, per a fer una vida conteplativa del paisatge. Aixi no improta fer tants kilometres! (tambe cal tenir en compte que els busos argentins son comodissims, i qeu el retrobaemnt amb la claudia tb ha estat genial). No se que te aquesta terra patagonica, pero es impressionant. Vaig fent provatures amb la camera, pero em sembla que ni la optica ni els megapixels lograran mai ser suficientment fidels a aquesta llum...

Puerto Natales te vida tambe fora del turisme, i aixo es d'agrair despres de passar per El Calafate... I be, en breu farem l'"embarque" (en tot el seu sentit) al barquet que ens portara de Puerto Natales a Puerto Montt pels fiords xilens. Te molt bona pinta!! Aixi que estare 4 dies sense connexio. Mentrestant, per anar fent boca, podeu degustar aquestes tapes visuals. Petons!



Nea