"Señores pasajeros, su atención por favor"

6 de Març

Puerto Natales té poc a veure amb el Calafate. Port d'aigües pacífiques (de l'oceà pacífic) i amb altes muntanyes de fons. Tanquil, de gent amable. Vam agrair la hospitalitat de Books&Café, on vam sentir-nos com a casa. Passa el temps volant. SSembla que el poble viu pendent de les Torres del Paine i el Navimag (vaixell que creua del sud de la Patagònia xilena a Puerto Natales fins al nord, a Puerto Montt). Vam embarcar al vespre amb la il.lusió de dues nenes petites que fan allò qeu mai han fet. El vaixell és un antic vaixell de càrrega, i lluny de ser en format de creuer, és l'austeritat feta vaixell. Té la pinta de ser un alberg sobre l'aigua. Ens va rebre la nit estrellada i una música chill-out quasi impercetpible, que es confonia amb el porpi soroll del mar i del vaixell.

7 de Març

Puerto Natales- Angostura White- Canal Santa María- Canal Sarmiento- Glaciar Skúa

Capa les 6h del matí hem sortit de Puerto Natales i el despertar ens ha regalat una sortida de sol preciosa. Obrir la porta que sorita a coberta i... a babor el sol, a estribor l'arc de Sant Martí. Impressionant. Aquí organitzen activitats (cine, xerrades...) com si fossin uns campaments... o una llar d'avis! El més interessant és el temps. Temps per gaudir, per llegir, per escriure, per xerrar, per relaxar.se... I per incomunicar-se del món! Però, sobretoto, per aprofitar i fer el viatge per l'interior d'una mateixax. Llàstima de la pluja, uqe fa estona que no para...

8 de Març

Puerto Edén- Angostura Inglesa- Cotopaxi- Golfo de Penas

Finalment ha tornat a sortir el sol. Entre els núvols, però més que suficient. La vida i el paisatge passen plàdicament per les finestres del vaixell (a fora fa massa fred i pluja). Cada vegada es fan més insuportables les arrogàncies dels nordamericans del vaixell. a part de no respectar els moments on el silenci esdevé una necessitat, a tall d'exemple, es següent. Ens han explicat que en un pas estret hi ha una roca a dos metres de la superfície. un dels americans va i pregunta: "I per què no la dinamiten?". Sense comentaris. Compartim l'espai amb dues úïsses (Tània i Eileen), amb qui hem acabat xerrant de la UE, del federalisme, de les dretes i les esquerres...

"Señores pasajeros, su atención por favor". Tot sovint ens criden l'atenció per avisar alguna o altre esdeveniment, sigui geogràfic, cinematogràfic o nutritiu (dinar, sopar). Estar al vaixell, o potser simplement estar viatjant, fa pensar molt sobre el fet de ser turista. Què busquem al viatrjar? Experiènces? COnèixer? Conèixer-nos? Sigui com sigui, darrere d'això hi ha muntat tot un issitema que finalment perverteix la pròpia experiència, alhora que altera allò que volem conèixer. A què ve tot això? Sobretot ve "a cuento" de Puerto Edén. Fundada el 1930 per a instarl.lar-hi una estació meteorològica, és l'únic poble que hi ha entre Puerto Natales i Puerto Montt (uns 1800 km de distància). També és on hi ha els últims Kawesqars. El govern xilè obliga al vaixell a parar-hi per transportar mercaderies i persones per/ de l'illa. els passatgers podem baixar si volem. És un poblet tranquil, petit (180 habitants), rodejat de verd i mar. Com hi deu ser, la vida? deu haver canviat molt, des de la vida a la canoa i les dones kawesqar pscant nues en aquesta aigua gèlida, fins les cases de llauna i les invasions dels turistes del vaixell subratllats de taronja pels xalecos salvavides. Hi ha molta gent del vaixell que NO està fent unes vacancetes de mes de rigor, sinó que porten mesos viatjant i recorrent Amèrica Llatina. Entre això i els "Diarios de motocicleta" que vam veure ahir acabo dubtant què m'agradaria fer... Instal.lar-me a Buenos Aires? Viatjar? Uff... No tinc pressa per dicidir. No sécom hi arribaré, però l'únic que tinc clar per ara és qeu cap al dia 20 hauria de ser a Rio!

Cargolina, saps què sona, al vaixell? L'Alex Ubago!! Just en el moment que estem entrant al Pacífic. Tot i que de pacífic no té res. El vaixell balla al ritme de les onades. Sembla que un trasto tan gran no s'hi resistiria, pero és impossible! Tot just acabo d'entedre l'atracció del vaixell pirata del Tibhidabo! La sensació des de proa és la mateixa! Estar a proa, sentint el vent fort bufar, anticipar el següent moviment del vaixell a partir de l'observació dels moviments del mar... Sort de la biodramina!!

9 de març

Sol solet! Kin gust! Ahir al vespre, quan vam sortir a mar obert, el sopar va convertir-se en un espectacle de safates i persones "tambaleándose". Tot semblava caure! Vaig refugiar-me al llit. L'efecte biodramina consisteix en un son profund. Independentment de les ones "pacífiques" de 3 metres, l'efecte va durar dotze hores!! Fins la sortida del sol. Lúltim dia al Navimag, i una sortida de sol etenra, perquè el vaixell anava a 12 nusos, lent però constant, cap a unes muntanyes des d'on sortia el sol que alhora s'amagava. Aquest sol que ens va il.luminar els fiords, la vegetació espectacular i l'evaporació de la pròpia aigua del Canal Pulluche, els dofins del Canal Moraleda i el volcà andí i nevat que dóna nom al Canal Corcovado. Amb tant solet els "pasajeros" van sortir a la coberta exterior, amb les mateixes qganes que els dies d'hivern amb sol de primavera anem a fer un esmorzaret a la terrassa del Cata. Un ianqui em va ensenyar més trucs amb les carioques, un maño em va estar buscant companys d'escalada i amb una madrilenya ens van acribillar les casualitats. COneixia gent de RAI (Andreu, Rai, Aleix) i havia estat un mes i mig a Jericoacoara (Brasil) a la pensió de l'Elena (amiga de la Cari)!. Portava 4 mesos viatjant i li'n queden 2 més: havia demanat uan excedència (com el maño), i en aquest temps s'havia enamorat del Brasil i em va recomanar que enlloc de quedar-me a Buenos Aires viatgés tant com pugués! El dia assolellat va acabar amb la nit més estrellada del món. La via làctea com mai l'havia vist. Amb la festa de l'organillo del Cristóbal, i després el DJ que barrejava una salsa amb un clàssic anglòfon. Incús van posar un reggeton (Gabi, endevina: lo que pasó pasó...).

11 de Març

Ahir vam desembarcar a Puerto Montt. Era el moment d'aterrrar a "la dura vida del turista". On deixem les motxilles? Què mengem? On dormim? On anem... i com?? Gincama de "ventanilles" amb horaris, preus i trajectes a la Terminal de busos. Propera parada... Chiloé (illa davant la costa de Chile). Tot i haver desembarcat, el balanceig del mar se'ns havia ficat dins. COm quan era petita, vaig tornar a tenir la sensació que "la casa cau". Bé, la casa, el carrer, l'estació, el banc, el cyber, el cotxe... TOT!