Niemeyer de dia, Lapa de nit

28 de març

Altre cop Niemeyer, l’arquitecte. Vam tornar a Niterói, aquest cop per a entrar-hi i visitar l’exposició. L’arquitecte té més de cent anys i encara un munt d’idees projectades per materialitzar. Línies sinuoses i atrevides, arquitectura desafiant. Mireu quina poética sobre la línia corba:

(falta fragment exposició).


Igual o més poética que la seva arquitectura és la vista des de dins. Més que un museu on esposar-hi art, sembla un mirador des d’on gaudir de Rio des de l’altre cantó de la badia. Vam celebrar la despedida de la Tita Sílvia al Bistrot de sota el MAC (al peu del volet), des d’on es gaudiex de la vista i la gastronomia, i es pateix per l’excés de Server. Ciao, Tita Sílvia! Boa viagem e muito obrigada!
I aquí, punt d’inflexió. Ens quedem els cosinets. Crec que per primera vegada a la vida, compartint temps i espai sense més familiars. Les distáncies ja ho tenen, aixó de posar-nos en situacions peculiars! Vam tastar la nit a Santa Teresa, entre Skols i concerts que s’acabaven al Largo das Letras (llibreria-centre social). Vaig redescubrir el tranquil.litzant incivisme de sortir al carrer birra-en-má sense sentir-me delinquent, i Aixa vam arribar a Lapa… el barrio n cada cap de setmana hi ha ambient de festa major en amunt. No intentaré descriure-ho… s’ha de veure i viure! Crec que si tinc la boca oberta és perqué encara no ha tornat a lloc després d’aquell espectacle. Al carrer Riachuelo hi ha el Democráticos, una sala de ball (tipo ball de saló) on hi va gent Jove… Concert de forró, samba i la gent ballant en parella en aquest ritual que tant desconeixem i que tant m’agrada observar. Com a Cuba amb la salsa…