O Pão de Açúcar II

31 de Març

Les afinitats muntanyeres i l’intercanvi de fotos van fer que quedéssim amb el Thomas per fer un café, que va acabar en una escalada al Pão de Açucar. Vam recórrer part de Lapa i Santa Teresa per a recopilar el llibre de ressenyes de vies d’escalada de Rio, el material i tot allò imprescindible (excepte uns peus de gat per a mi…). Aixi vaig conéixer el carrer Manuel Carneiro, enmosaicat per un xilè (prop dels arcs de Lapa), l’açaí (fruita nutritiva en format de batut), la Dani i la Laura (una parella que espontàniament ens van convidar a feijoada) i les escales que baixen del Curvelo a Gloria… A les 15h estavem a peu de via amb tot preparat i ganes en excés. Tenia altre cop als peus les sabates mullades del diluvi anterior, però per fer una via fácil (III-IV grau) no suposava problema. El pa de sucre té parets negroides i pinzellades de vegetació baixeta de mata atlántica. Hi ha milers de vies i vam escollir la “Bohemia Gelada”. De cara a la paret, paret; d’esquena a la paret, la badia de Guanabara i Niteroi. L’objectiu: veure la posta de sol des del cim…Tot i que hi vam arribar un xic més tard. Ens va atrapar la foscor al final de la via, però no al cim. Havíem pujat uns 200m de paret i ens quedava un tros encara de camí invisible entre el verd, capbussantnos en la mata i arrossegant-nos pel terra en plan militar… Quan vam arribar a dalt, el bar megaturístic ja estava tancat peró ens van deixar prendre algo igual, vist les pintes que portavem (l’arnes posat, les esgarrinxades i tots bruts de fang). L’aeri és gratuit pels escaladors, aixi que vam tornar cap a casa tranquil.lament, amb tot el luxe del món. El Gabriel m’esperava a l’asado del Curvelo. Cada dilluns munten una parrilla i cadascú porta carn que després es comparteix. L’espai públic, per a la gent. I s’utilitza! Es viu! Ens queda molt per a aprendre…
Tinc el cos adolorit, peró satisfet. Ara em demana més muntanya… per aixó espero tornar a la PAtagónia en pocs dies. Intentaré arribar a El Calafate i d’allí al Chaltén o a Torres del Paine. I la segona meitat d’Abril, voluntariat a El Bolsón. Després… ja ho veurem!!