el Piltri... i la neu

El "Piltri" és el pseudònim del "Piltriquitrón", la muntanya que d'aixeca imponent a sobre de El Bolsón. És des d'on surt el sol cada matí, i la que s'il.lumina de tons vermellosos a la posta de sol. Des del CIDEP eés la vista constant. La Pascale tenia ganes d'anar-hi, el Jon ja es despedia via a Bariloche- Puerto Montt, i la Daniela (voluntària xilena campechana i amb somriure sempre preparat) volia anar a la fira a vendre unes artesanies de llana. Finalment vam posar-nos d'acord per passar el cap de setmana al Piltri. És una bona excursioneta. Retrobada amb els "ñires" i les "lengas" (els arbres que també poblaven El Chaltén), ia mb els desnivells. El refugi, amable des d'abans d'arribar-hi, ens va acollir calentó. Passada la cota dels 1800 (més amunt del refugi) vam començar a caminar dins el núvol i amb la neu incipient clavant-nos punxades de fred. Per a mi va ser suficient per a fer marxa enrere; crec qeu ja he fet prou excursions sense vista en aquest viatge... Sàbia decisió perquè el temps no va fer més que empitjorar. Amb la Daniela vam començar a baixar, i a distreure'ns amb les vistes que planejaven per sota el núvol. Al refugi, ambient de refugi. Cartes (partides al Kem i al Capitalista), un grup de famílies joves amb nens petits que em despertaven l'instint maternal, infus calentones i un sopar fantàstic. Vi per despedir en Jon. Ressopó axocolatat... Escalfor d'estufa de llenya (per variar) i nit de sac. El matí ens ha despertat blanc, perquè la neu no havia parat de caure en tota la nit. Hem descobert el Bosque Tallado, un racó de bosc qeu es va cremar i que per renovar-ne les energies, varis artistes es van dedicar a esculpir-ne la fusta. Un bosc d'escultures de diferents estils ha fet reviure el paisatge.